Al Tall, bon vent i barca nova.

 
Al Tall se'n va. Han sigut 38 anys que han anat molt més enllà de la música. Han sigut 38 anys de docència, explicacions i aclariments que ben gustosos hem après amb l'acompanyament musical. 38 anys de missatge, fidel, recte, inequívoc i innegablement clar a tot el País Valencià.

Serem molts els grups què trobarem a faltar la presència activa d'Al Tall, perquè és inevitable estudiar-los, perquè és inevitable seguir moltes de les seues tendències, perquè fer música tradicional i no estudiar Al Tall és com ser matemàtic i no estudiar la suma.

Al Tall ha sabut crear i difondre un mapa musico-social que a molts ens serveix d'exemple i que ens permet fer música amb una idea, amb una finalitat, amb un repte. Evidentment és per a nosaltres una sorpresa amarga, és com menjar-se una ametlla amarga després de l'últim mos de torró. Al Tall ens ha oferit una col·lecció impagable de músiques, versos i cants, però ens faltarà la il·lusió de noves sorpreses, a la qual estàvem excessivament acostumats.

Com diria Ovidi, bon vent i barca nova, caguen dena!

Salut mestres!